Quin és el principal enemic de l’educació?

Quin és el principal enemic de l’educació?

El principal enemic de l’educació és intentar fer passar a tots els infants pel mateix sedàs, avaluar-los per competències que molts cops no tenen res a veure amb els coneixements. L’educació és un vincle entre persones que s’ocupa de la transmissió del saber. Moltes coses s’aprenen de manera conscient, però moltes altres no. Els nens s’han d’enriquir en tots els àmbits, són tan importants les ciències com les humanitats: literatura, filosofia, llengües, història. També, evidentment, s’han d’incloure les competències digitals, però anant més enllà del recurs tècnic, han de servir per aprofundir més, han de ser una eina per descobrir tot el que ens posa a l’abast. I en aquest món s’hi ha d’arribar amb un criteri, una idea del món: no només s’ha d’aprendre a fer coses. Els mestres i professors són els encarregats d’acompanyar als nens i nenes, als nois i noies en aquest procés d’aprenentatge, d’elaboració d’un engranatge que els permeti formar la seva personalitat.

enseyam

Les humanitats són molt importants perquè ens donen paraules per conceptualitzar el món: sinó no podem expressar-nos, els nanos fan coses sense analitzar-les, i quan els preguntes perquè ho han fet, no et poden respondre.

Llegir, aprendre vocabulari, escoltar què passa al seu voltant, tenir opinió, trobar un moment per parlar amb el teu fill o amb el teu alumne, ni que siguin cinc minuts. No pot ser excusa la falta de temps, l’estar cansat o estar fent una cosa més interessant. Trobar un moment, sense planificar-lo, quan sorgeixi és molt important: escoltar i ser escoltat. S’ha d’estar atent per veure quan un alumne necessita la teva atenció i donar-li la importància que té.

El desig de saber, de llegir, de descobrir està en crisi, el mestre l’ha de despertar (evidentment els pares també). Aquesta necessitat s’aconsegueix dialogant, fent preguntes, anant de la mà del nen i no deixant-lo sol.

Com diu Anna Pagès: “Per transmetre saber ha de passar alguna cosa memorable entre professor i alumne”